Un País en Comun

#unpaisencomu

Manifèst

Crida entà guanhar un país en comun

Viuem cambiaments prigonds que mèrquen un nau temps e exigissen que hem un pas tà deuant, entà tèisher naui estruments. Era crisi economica de 2008 desboquèc en Catalonha en ua crisi sociau, politica, institucionau e nacionau. Ua crisi de modèl qu’ère, e qu’ei, europèa e globau. Es elèits profitèren eth chòc entà trincar eth pacte sociau e entà empréner ua ofensiva conservadora d’arrepè e de retalhada de drets. En Catalonha e en Estat era societat civiu s’a auançat ara classa politica, en tot gésser en carrèr e en tot organizar-se entà deféner es sòns drets, arrecuperar es institucions e meter-les ath servici dera gent. Entre era passivitat e era resignacion, desvelhèc era indignacion e, mès tard, era prepausa e era illusion. Se daurie ua naua epòca en nòste país.

A shivau entre eth 15M de 2011 e er 11S de 2012 se comencèc a bastir ua majoritat sociau qu’exigie mès sobeiranetat e mès democracia: joeni qu’enquia alavetz non s’auien sentut representadi pes grani partits tradicionaus, persones obrères, professionaus e autonòmes que vedien coma es de naut non s’auien d’estrénher era centura deth temps que se metie eth teishut productiu ath servici des interèssi especulatius; persones jubilades que dempús de tota ua vida de trabalh e sacrifici les calie veir coma es sòns arrèhilhs e arrèhilhes prenien un avion entà cercar un emplec dehòra. Entre es retalhades, era corrupcion e era recentralizacion neishie era possibilitat d’ua majoritat renauida, hilha d’un nau temps qu’ath madeish temps ère eretèra dera melhora tradicion des esquerres, deth catalanisme popular, e tanplan deth feminisme, der ecologisme e deth republicanisme dera nòsta tèrra.

Pr’amor que viem de luenh. Arrecuelhem eth legat de totes aqueres e toti aqueri que sigueren pionèrs ena conquista des drets des obrèrs e des obrères; de toti aqueri e aqueres que pensèren e bastiren ua republica catalana frairau damb era rèsta de pòbles der Estat ara nautor des sues gents; des que non se renderen ena nera net franquista e que lutèren enquia arrecuperar es libertats; e, tanben, des que sabien que non i a democracia se non se bastís tostemp mès tà delà des limits que son imposadi. En fin, qu’èm hilhs e hilhes de çò de melhor deth nòste país, mès tanben hilhes e hilhs d’ua naua epòca e d’un nau cicle que demane de priorizar eth ben comun as sigles. Un nau cicle qu’a ja cristallizat en cap-lòc de Catalonha e qu’a semiat alavetz un cambiament per tot eth territòri, mès que tot just ven de començar. Ara, cau un pas mès.

Volem agranir eth sens de sobeiranetat enquia arribar a toti es airaus dera vida e dera politica. Aquera demana ja ei majoritària entre eth pòble de Catalonha, mès non se pòt redusir a un solet tèma senon que deu vier ua ànsia entà decidir eth nòste futur sus toti es ahèrs. Mos cau bastir eth present entà decidir eth futur. Se decidís en tot bastir, non ena demora etèrna. Viuem en un mon globalizat. Non seram un país liure se mos cau seguir es diktats entà complir es objectius de deficit, en tot méter es interèssi deth capitau financèr e eth sòn deute, fòrça còps illegitim, per dessús dera mantenença d’un estat deth benèster ja pro precari. Un país ei, ath dessús de tot, era sua gent. Defener-lo ei deféner era qualitat des sòns servicis publics e era sua valor se mesure pera sua capacitat de dar responsa as besonhs basics que totes e que toti auem e pera conquista e er exercici dera egalitat entre hemnes e òmes. Era sua vitalitat se constate quan ei capable d’imaginar, explorar e crear un aute mon ath miei des enjòcs qu’impause er agotament deth vielh. 

Volem acabar damb era inegalitat, era praubetat, eth caumatge e era precarietat. Es de baish hè quauqui ans que mos estrenhem era centura e que pagam ua crisi que non auem originat, e ja ei ora qu’ac hèsquen tanben es de naut. Non ei solament un ahèr de justícia, tanben d’eficacitat e sostenibilitat economica: se rescatam abans ara gent qu’es banques, reviscolaram era demana e eth consum, e generaram emplecs, activitat e riquesa. Cau ua transformacion dera economia qu’adapte eth país as enjòcs deth sègle XXI, un nau modèl productiu mès sostenible, autosufisent energeticaments, que transite entara superacion de tot çò qu’ei entrat en crisi. Ua economia que requerís cambiaments prigonds entà hèr-la compatibla damb era defensa der environament e era luta contra era urgéncia climatica. Un modèl economic que mete as persones en centre, que non ignòre eth trabalh de suenh e que ne priorize era visibilitat, era dignificacion e professionalizacion. Un modèl economic qu’es institucions siguen corresponsables en suenh dera gent, qu’arrevire es retalhades en tot méter es sectors estrategics dera economia ath servici deth ben comun.

Non ei sobiran un país qu’er 1% monopolize era mitat dera riquesa der ensems dera societat. Es darrèri ans auem pogut verificar terriblaments com, ath darrèr des pretèxtes entà redistribuir era riquesa i auie era corrupcion. Cau acabar damb es pòrtes giratòries deth clientelisme e cau regenerar era nòsta democracia, non sonque per un ahèr de decéncia, mès tanben entà arrecuperar ua riquesa e ues institucions que son de toti e que les cau méter ath servici dera gent. Ei en tot emergir ua naua manèra de compréner e de hèr politica, mès transparenta, mès participativa, sense privilègis per arrasons de classa, d’origina o de genre, que rend compdes e que governe en tot escotar e en tot aubedir as ciutadans.  Agueth enjòc non serie possible se non siguesse per ua societat civiu qu’a ja desvolopat naui principis que prefiguren era Catalonha que volem bastir.

Eth dret ara egalitat ei ua condicion prealabla fonamentau dera democracia e ua societat non se pòt considerar democratica se des poders publics estant non se combat era subordinacion, era despossession o era violéncia masclista e patriarcau que s’exercís contra ua part des ciutadans per arrasons de genre o d’orientacion sexuau. Un país liure e sobeiran a de tier un fòrt engatjament public damb era eradicacion dera violéncia masclista, omofòba, lesbofòba, bifòba e transfòba, en tot vier ua societat que combat totes es formes de violéncia contra es hemnes e es persones damb sexualitats e genre non normatius.

Es grani cambiaments qu’eth país a de besonh e que reclame, sonque se poderàn hèr en comun, e era inegalitat sociau non ei era soleta division que mos calerà superar. Èm un pòble que s’articule a compdar dera sua diuersitat, en tot arreconéisher qu’ath dessús des diferéncies generacionaus, territoriaus, de genre e d’origina, viem a bastir ua alternatiua entà tot eth país que hèsque dera diuersitat era nòsta fòrça màger, que cada territòri e cada municipi pogue vier un seme deth cambiament. Viem a hèr un pas tà deuant entà qu’arrés non age de hèr cap de pas entà darrèr.

Uns cambiaments que volem hèr damb era determinacion de servir non solaments ath nòste pòble, mès tanben entà hèr ua contribucion decisiva ara transformacion der Estat e d’Euròpa. Eth vielh continent viu un contèxt istoric mercat pera ruptura deth pacte sociau, eth descredit des institucions e era pujada dera extrèma dreta ena majoritat de païsi a on eth sistèma de partits tradicionaus retrocedís. Ua Euròpa en perilh, qu’a de besonh, aué mès que jamès, ua naua primauera des pòbles que les permete d’arrecuperar pleaments eth poder democratic e que torne a plaçar era libertat, era egalitat e era fraternitat coma valors centraus entà reconquistar un projècte d’integracion europèa pleaments democratic e ath servici des persones.

Catalonha a de besonh un espaci politic, qu’ajude a crear un nau blòc istoric deth cambiament, entà ua naua epòca. Era egemonia conservadora agonize secutada per casi de corrupcion e pera mobilizacion ciutadana contra era politica des retalhades. Ei eth temps de bastir un nau espaci politic entà totes es catalanes e entà toti es catalans, ua prepausa guanhadora e de majoritats. Pr’amor que non volem solament guanhar ues eleccions, viem a guanhar un país.